Mateix conte sense censura +16

 

Atenció aquest relat no és apte per a menors de 16 anys.

Aquell matí, em vaig despertar malhumorat per culpa del soroll del timbre. Qui podia trucar tan d’hora? Em vaig preguntar. Vaig sortir del llit, vaig mirar per l’espiell de la porta. Era la meva xicota. Aleshores em vaig alegrar.

— Veig que estàs content. —va dir-me ella.

— Sí, és que és el primer cop que vens a casa meva.

— He vingut perquè necessito que em facis un favor.

— Quin?

— Vull fer un trio musical, i necessito el teu piano. El puc veure?

— Sí, és clar que sí. Passa, passa, com si fossis a casa teva.

— Mira, és aquí.

— Oh, que gran que és! El puc tocar?

— Oi tant que sí.

— A quantes persones els has deixat tocar el teu piano?

— Tothom qui entra a la meva habitació, m’acaba tocant el piano.

— Deus estar-ne orgullós.

— Oi tant, el vaig heretar del meu pare.

— Ja veig que presumeixes de piano i de pare.

— Sense l'ajuda del meu pare, no l'hauria après a tocar.

— Segur que tard o d’hora algú te n’hauria ensenyat.

— Sí, potser sí. Tu ets una gran professora de música. En una altra vida, tu hauries sigut la meva professora.

— Sí, però el meu somni és fer un trio musical i deixar de donar classes.

Li vaig deixar el meu piano, que el vam haver de baixar entre els dos per les escales. Dies més tard, va fundar el trio musical

I així va ser com la meva xicota, va muntar un trio musical, amb dues amigues seves i el meu piano.

El grup va ser tot un èxit, i la meva xicota va deixar de treballar com a professora de música.

Accessibilitat:  

Conte amb falsa censura + 16

 

Atenció aquest relat no és apte per a menors de 16 anys.

Aquell matí, em vaig despertar malhumorat per culpa del soroll del timbre. Qui podia trucar tan d’hora? Em vaig preguntar. Vaig sortir del llit, vaig mirar per l’espiell de la porta. Era la meva xicota. Aleshores, em vaig alegrar.

— Veig que estàs content. —va dir-me ella.

— Sí, és que és el primer cop que vens a casa meva.

— He vingut perquè necessito que em facis un favor.

— Quin?

— Vull fer un trio *PIIIIIP*, i necessito el teu *PIIIP*. El puc veure?

— Sí, és clar que sí. Passa, passa, com si fossis a casa teva.

— Mira, és aquí.

— Oh, que gran que és! El puc tocar?

— Oi tant que sí.

— A quantes persones els has deixat tocar el teu *PIIIP*?

— Tothom qui entra a la meva habitació m’acaba tocant el *PIIIP*.

— Deus estar-ne orgullós.

— Oi tant, el vaig heretar del meu pare.

— Ja veig que presumeixes de *PIIIP* i de pare.

— Sense l'ajuda del meu pare, no l'hauria après a tocar.

— Segur que tard o d’hora algú te n’hauria ensenyat.

— Sí, potser sí. Tu ets una gran professora de *PIIIIP*. En una altra vida, tu hauries sigut la meva professora.

— Sí, però el meu somni és fer un trio *PIIIIIP* i deixar de donar classes.

Li vaig deixar el meu *PIIIP*, que el vam haver de *PIIIIP* entre els dos *PIP PIP PIIIIIP*. Dies més tard, va *PIIIIP* el trio *PIIIIIP*.

I així va ser com la meva xicota, va *PIIIIP* un trio *PIIIIIP*, amb dues amigues seves, i el meu *PIIIP*.

El *PIIP* va ser tot un èxit, i la meva xicota, va deixar de treballar com a professora de *PIIIIP*.

La setmana que ve el mateix relat sense censura.

Accessibilitat:  

Cotxe, sofà, escales

Aquell dia, mentre anava a buscar el cotxe vaig pensar:

“Odio les escales mecàniques! Es mouen tota l'estona i així és impossible netejar-les! A més, si caus et fas molt de mal, ja que no paren de bellugar-se. Haurien de ser toves, com un sofà”.

Accessibilitat:

Hipopòtam, oceà, fruita

Aquell dia, que vaig anar al zoo, vaig veure com un hipopòtam es menjava una fruita. En semblava una de molt bona, així que quan es va adormir, vaig entrar a la seva gàbia, on hi tenia encara més fruites i en vaig agafar una. En fer-li la primera mossegada... Que bona que era! Tot el suc de la fruita em va entrar per la gola. De tant suc que hi havia, semblava que em begués un oceà.

Accessibilitat:

Dies de pluja

Encara recordo quan van prohibir anar a la feina els dies de pluja. "Treballeu des de casa", ens deien. "Ja hi esteu acostumats", afegien. "Des de la covid que treballeu des de casa, ja sabeu com funciona". I aquí estic, fent la reunió des de casa un dia de pluja, i així serà cada dia que plogui.

Accessibilitat: