Aquell dia no estava gens inspirat. Volia publicar un anunci al
diari, però no tenia ni idea de quin anunci posar. Així que després
de molt pensar, em va venir una idea al cap.
Vaig trucar a l’oficina del diari.
Després d’explicar-los qui era i què era allò que volia publicar, la persona de l’altra banda del telèfon va dir:
— Que diu que vol publicar, què?
— Un forat. —li vaig dir.
— Això és impossible.
— No, no ho és…
— Però… i què diran? No podrem posar res a la part del darrere de la pàgina.
— Aleshores, tota per a mi.
Vaig trucar a l’oficina del diari.
Després d’explicar-los qui era i què era allò que volia publicar, la persona de l’altra banda del telèfon va dir:
— Que diu que vol publicar, què?
— Un forat. —li vaig dir.
— Això és impossible.
— No, no ho és…
— Però… i què diran? No podrem posar res a la part del darrere de la pàgina.
— Aleshores, tota per a mi.
Un forat en el diari (segona part)
Un forat en el diari (segona part) amb audiodescripció i subtítols integrats:
Miniatura de YouTube, amb text alternatiu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada