El planeta on visc (segona part)

Fes clic aquí, per veure el vídeo. 

Fes clic aquí, per a veure el vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats. 

Extraterrestre: Fa tant de temps que no visito aquest planeta, que tinc ganes d’abduir algun ésser humà. (pausa) Ei! Aquell senyor que camina em sona. (pausa) Li faré llums, per veure si em veu. Crec que m’ha vist. S’ha aturat. Ah!, si ja el conec! És aquell marrec a qui vaig fer que es pixés al llit amb els meus poders. Sí que ha crescut! Ja és un vell. (pausa) Encara recordo aquell dia, ja que la meva mare es va enfadar molt. (pausa) Ho vaig passar fatal. (pausa)

Ara és el moment, començaré a xuclar tots els records, i li faré recordar aquell moment. (pausa) Aquest no és, aquest tampoc… i aquest de la mort del gos? (pausa) No, no, és massa fort, i no és el record que busco. A més, no el vull fer plorar. (pausa) És aquest, el record que buscava! El que es pixa al llit i la seva mare s'enfada. (pausa) Molt bé, ara començo a abduir-lo, aviat entrarà a l’ovni i li demanaré perdó.

El planeta on visc (primera part)

 

Fes clic aquí, per veure el vídeo. 

Fes clic aquí, per a veure el vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.

Vell: Fa tant de temps que visc en aquest planeta, que ja noto com m’estic morint… (pausa) He viscut molts anys (pausa) i soc vell. (pausa) Ara mateix estic veient una llum molt blanca. Que potser és la llum del final de la vida? (pausa) Crec que sí, perquè estic veient com pugen cap a dalt tots els meus records. (pausa) Tots els records van cap a la llum, segurament després hi aniré jo. (pausa) Aquí veig un record de quan era molt petit, quan em vaig pixar al llit. La mare es va enfadar molt. (pausa) Aquell dia ho vaig passar fatal. (pausa) Ara ja començo a flotar. (pausa) Floto automàticament i contra la meva voluntat. (pausa) Floto i vaig cap a la llum, ja no hi ha res a fer, no oposaré resistència.

Cotxe, autobús, casa

 

Fes clic aquí, per veure el vídeo. 

Fes clic aquí, per a veure el vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.

Aquell dia, quan em vaig despertar, era sota el meu cotxe. Em feia mal el cap, i no recordava gairebé res. Vaig pujar al cotxe, però no funcionava, s'havia espatllat, i no hi havia forma d'anar a la feina. Sort que al meu costat hi havia un autobús, però tampoc funcionava. De mica en mica, vaig anar recordant, i em vaig adonar que no era a casa. Ja era a la feina!

Ara ho recordo! Vaig dir. Soc mecànic, i el cotxe i l'autobús no són meus, són de clients que volen una reparació.

El microones 3000

 

Fes clic aquí, per veure el vídeo. 

Fes clic aquí, per a veure el vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.

Ja pots aconseguir per només 3.000 € aquesta fantàstica caixa forta amb el disseny d'un microones.

Posa'l al lloc del microones quan vinguin convidats. Aquesta caixa forta inclou una pantalla LCD a l'exterior amb què pots activar el vídeo d’un plat girant.

La gent es pensarà que és un microones real!

Ja ho saps, gasta’t tots els estalvis comprant-te una caixa forta a la qual no podràs posar res! Però, podràs fer el fatxenda als teus amics, convidats, cosins, germans, a qui tu vulguis!

Ja que pots triar diferents vídeos…

Què hi ha avui per dinar?

Pollastre rostit?

Patates al microones?

I altres plats més gustosos.

Bistec, llom, peix, n'hi ha milions. I també inclou una targeta de memòria perquè si graves el teu microones real puguis veure’n el vídeo a la caixa forta!

No t'ho pensis més i truca!

Aquest és un model nou. La gent es queixava del model antic, clar que era més car, però a més a més sí que funcionava el microones. El problema era que la gent no se'n recordava de treure les coses metàl·liques que hi posaven a dins.

Ves quines coses!

Bombons perdona’m

Fes clic aquí, per veure el vídeo. 

Fes clic aquí, per a veure el vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.

La teva parella s’ha enfadat amb tu? No pateixis, compra-li una capsa de Bombons perdona’m i ja veuràs com ben aviat et perdonarà.
— Bombons perdona’m, bona tarda, digui?
— Escolta, que trucava per dir que no han funcionat els bombons, me’ls ha tirat pel cap!
— Ah! Clar, és que se’ls ha de menjar perquè funcionin.

 

La cartera

 

Fes clic aquí, per veure el vídeo. 

Fes clic aquí, per a veure el vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.

Era un dia normal i corrent, els meus amics mai em trucaven, el gos bordava, el meu germà sortia amb la meva xicota… Sí. L’últim també era habitual: totes les noies amb qui sortia, me les treia el meu germà. Així que tot anava perfecte. Fins que vaig notar que havia perdut una cosa d’un valor sentimental: la cartera. 

Sí. A la cartera tenia fotos de les noies amb qui havia sortit, a més de 500 € i una pesseta. Així que vaig sortir a passejar i veure si la trobava pels llocs on havia anat recentment. Al bar no hi era, així que vaig continuar caminant. Pel parc tampoc hi era. Quins records! Al parc va ser on vaig conèixer la meva tercera xicota. Després de passejar una bona estona i recordar bons moments que feia anys que no recordava, i veure llocs que feia temps que no veia… La vaig veure a ella: era en un banc. Era més maca que les altres, la pell era fina i de color marró clar. Però com que no era la meva cartera la vaig portar a la policia. Allà em van donar una recompensa.

Un any després vaig començar a treballar a una empresa on feien carteres. Jo revisava que estiguessin en bon estat. Un dia vaig descobrir que les reutilitzaven quan vaig trobar la meva. Tot i que no hi havia les fotos ni el bitllet de 500 €, sabia que era la meva per la pesseta. També sabia que era la meva perquè vaig veure com els meus companys de feina deixaven de treballar. Alguns feliços per tenir més diners, altres feliços per veure aquelles fotos.

Cor, galeta, fanal

 

Fes clic aquí, per veure el vídeo. 

Fes clic aquí, per a veure el vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.

La meva dona llegia pel carrer mentre caminàvem. Estava tan distreta que no va veure un fanal del carrer. Així que va picar-hi el cap i es va fer un bon bony.

Com vaig poder, vaig ajudar-la a aixecar-se.

— Ja ho hauries de saber, que no es pot llegir i caminar alhora, ximpleta.

— No em diguis ximpleta! Que ja ho sé que no es pot fer, però és que el llibre era tan interessant, que no m'he pogut esperar.

— Tan interessant és, el meu llibre?

— Oi tant, sobretot la part del senyor que camina mentre menja una galeta amb forma de cor. Aquesta part m'ha fet venir gana.

Jo portava un paquet de galetes, i li’n vaig donar un parell.

I així va ser com la meva dona va llegir el meu llibre.