Aquesta és la història de com vaig aconseguir que canviessin un cartell que ja s'entenia i que estava bé.
(Ding, dong).
— Bon dia.
— Bon dia, què voldrà?
— Res, res.
— I aleshores, per què truca al timbre?
— Trucar? No, no. Jo he polsat el timbre.
— I per què, si es pot saber?
— Oi tant que es pot saber, és molt senzill: a la porta he vist que hi ha un cartell que diu: "si us plau, polseu el timbre", i com que soc educat, l'he polsat. Jo et juro que volia trucar el timbre, però, el cartell diu que el polsem i jo he fet el que hi diu.
— Aleshores vols res?
— No, no. Només l’he polsat perquè el cartell deia que ho fes.
— Però això és per si vols alguna cosa de la botiga.
— Al cartell no posa: "si us plau, polseu el timbre, si voleu alguna cosa de la botiga".
— Bon dia.
— Bon dia, què voldrà?
— Res, res.
— I aleshores, per què truca al timbre?
— Trucar? No, no. Jo he polsat el timbre.
— I per què, si es pot saber?
— Oi tant que es pot saber, és molt senzill: a la porta he vist que hi ha un cartell que diu: "si us plau, polseu el timbre", i com que soc educat, l'he polsat. Jo et juro que volia trucar el timbre, però, el cartell diu que el polsem i jo he fet el que hi diu.
— Aleshores vols res?
— No, no. Només l’he polsat perquè el cartell deia que ho fes.
— Però això és per si vols alguna cosa de la botiga.
— Al cartell no posa: "si us plau, polseu el timbre, si voleu alguna cosa de la botiga".
Vídeo: "El cartell"
Vídeo: "El cartell" amb audiodescripció i subtítols integrats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada