La feina impossible

 El conte:

Avui m'han trucat al telèfon fix per dir-me que ja tinc feina. De fet, és l'únic telèfon que tinc. Tampoc tinc correu electrònic, ni compte bancari. És estrany? Potser sí, ja que... és impossible viure en aquest món sense correu electrònic, telèfon mòbil i compte bancari. El problema és que per a la feina m'ho han demanat...
Així que he anat al banc i he dit:
— Hola, vull obrir un compte bancari.
— Perfecte, necessitem el teu nom i cognoms, data de naixement, adreça, número de telèfon mòbil, i adreça de correu electrònic.
— No tinc ni número de mòbil ni correu electrònic.
— Doncs torna un altre dia.
Així que he anat a una botiga de mòbils per comprar-ne un.
A part d'un mòbil, els he dit que volia un número de mòbil, i m'han dit que necessitava una targeta SIM.
Però ha estat impossible comprar la targeta. Doncs resulta que s'ha de pagar cada mes i per això necessitaven el meu número del banc i un correu electrònic.
Els he preguntat si hi havia una altra forma de fer-ho i m'han dit que podria fer-me de prepagament, que amb això m'estalviava de posar el número bancari, però no el correu electrònic.
Així que he anat a casa, i m'he fet un correu electrònic.
Però no he pogut completar el procés: m'ha demanat un correu electrònic de seguretat, per si algú em volgués robar. I també m'ha demanat que posés el número de telèfon mòbil.
I aquesta és la història de com he hagut de renunciar a la feina per culpa de les noves tecnologies.
A hores d'ara segueixo sense cap de les tres coses necessàries per viure. I és que resulta que si no en tens una, no et pots fer les altres.

Miniatura del vídeo:

El vídeo: https://youtu.be/dkui6CSPQ4I

Vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats: https://youtu.be/nIfoAdVjb9s

El conte de la A a la Z (versió llarga)

El conte:

 Es fa fosc i aviat, la meva família i jo, buscarem camins diürns. De moment estem atrapats, així que esperarem ferms. Gambes hidratades i joiós krill, és del poc menjar que hi ha aquí. Les libèl·lules mengen nèctar on poden. El meu fill ha portat raïm, el tenia dins la motxilla i no ho sabíem. Gràcies, fill. Quin raïm més sublim què m’has portat. Miro per un telescopi que he trobat. No veig res. Busco una moneda, en trobo una a la butxaca esquerra de la meva jaqueta. Sabia que en tenia una! Comença a ploure, guio la meva família perquè s’amaguin sota uns arbustos, jo em quedo sota la pluja. Poso una moneda i miro pel telescopi, veig un home alt, i un altre de més baix. Són vigilants. Dic a la meva família: "ells us vigilen. Tenen un walkman. S’acosten, venen cap a nosaltres".
Estic xop de cap a peus, i començo a delirar. Sé que he dit alguna cosa als vigilants, però no sé exactament què els he dit. No sé què estic dient. Fa una bona estona que estic sota la pluja. No em queden forces, em deixo caure a terra i tanco els ulls. Tot és pau i tranquil·litat.
Em desperto a l’hospital, allà davant tinc la meva família i els dos vigilants. Quan pregunto on soc, em diuen que en un l’hospital. Pregunto on és aquest hospital i em diuen que és a Nova York. M’expliquen que m’he desmaiat al zoo.
Un dels guàrdies de seguretat es disculpa per haver-nos tancat allà. Ens regala una altra entrada. No la volem pas. No volem tornar a passar aquest mal tràngol.

Aviat buscarem camins diürns. Esperarem ferms. Gambes hidratades i joiós krill. Libèl·lules mengen nèctar on poden. Quin raïm sublim. Telescopi, us vigilen. Walkman. Xop. York. Zoo.

Miniatura del vídeo:

El vídeo: https://youtu.be/shRGoQIj7s8

Vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats: https://youtu.be/nR8lAgL7QVA

El conte de la A a la Z (versió curta)

 

El conte:

Aviat buscarem camins diürns. Esperarem ferms. Gambes hidratades i joiós krill. Libèl·lules mengen nèctar on poden. Quin raïm sublim. Telescopi, us vigilen. Walkman. Xop. York. Zoo.

Miniatura del vídeo:

El vídeo:  https://youtu.be/cK6BUNIB4j8

Vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats: https://youtu.be/H3RLrMu0imE

Mascareta

El conte:

Abans, quan ningú portava mascareta i hi havia covid, vaig entrar a una botiga amb la mascareta posada.

Em van fer fora de mala manera.

Ens contaminaràs a tots, deien.

Tens el virus, deien

Fora d'aquí, deien.

Jo no tenia el virus, però portava la mascareta per precaució.

El vídeo:

Accessibilitat: 

Miniatura del vídeo.

Vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats:

Nota: A partir del pròxim post, deixaré d'importar els vídeos, ja que la miniatura mai es veu sencera i sempre l'haig de modificar el post. Seguiré posant el vídeo però en format enllaç, i naturalment seguiré afegint la miniatura amb el text alternatiu, perquè sí que es veu sencera. Al YouTube també es veu sencera.

Amor fantasmal

El conte:

Una vegada hi havia una noia que va morir jove en una carretera. La seva ànima, però, va quedar-se a la terra, ja que en dirigir-se cap a la llum blanca celestial, la van avisar que tenia una cosa pendent per fer abans de deixar-la entrar: havia de trobar l'amor.

A la universitat on estudiava va veure un noi, i s'hi va enamorar a primera vista. La sorpresa va ser mútua, ja que ell la podia veure i no li tenia por, més aviat la trobava fascinant.

S'estimaven, sí, però el seu amor no era correspost, ja que per demostrar-ho, no valien les paraules, faltava contacte, ella necessitava un cos...

Van posar-se d'acord i van escollir una noia (segons ells) normaleta, perquè si agafaven la més popular, això hauria perjudicat la seva imatge.

Amb el pas del temps cada vegada anaven agafant noies més maques, fins i tot eren elles les que volien quedar amb el noi.

Ella posseïa les noies i es mirava al mirall. Qualsevol noia de la seva edat hauria fet el mateix, amb un vestit. Utilitzava les noies, com si de vestits es tractessin.

— Oi que estic preciosa? —li preguntava a la seva parella mentre es tocava el seu nou cos. Ell, responia que sí i aleshores anaven a festejar.

Quan ja havia canviat de noia i a la universitat ja no n'hi havia cap de nova, va començar a repetir cossos. Les que repetien, van començar a tenir por: es pensaven que el noi les drogava i els feia coses rares. A més, ell ja no volia festejar més, no d'aquesta manera. Li agradava més al principi, com quan es van conèixer, amb les miradetes que es feien i els petons, ja en tenia prou. Ell volia ser feliç i no ho era.

Ella, en canvi, estava boja, i cada cop es tornava més egoista i avariciosa: volia cada cop un cos millor...

Van discutir i ella, en veure que ell tenia raó, es va enfadar i el va escanyar fins que va morir. La noia va sortir espantada del seu cos prestat i es va amagar en un racó, tapant-se la cara amb les mans.

Estava esperant la venjança del seu xicot, però en comptes de rebre un cop, va notar la carícia tendra d'una abraçada.

Va apartar les mans, va alçar els ulls i va demanar perdó i va dir que ho sentia molt. Ell la va perdonar, però no tot era tan fàcil, ells estaven abraçats en la grisor de la mort fins que es va obrir la llum del cel, que va començar a xuclar el noi. Les ombres de l'infern van fer el mateix amb la noia, van entrellaçar els braços per última vegada fins que una veu provinent de la llum els va dir:

— Si tant us estimeu... Està bé, us podeu quedar al purgatori!

La llum es va apagar, les ombres van marxar deixant de succionar-los i allà es van quedar ,feliços en el trist, gris, infinit i immortal purgatori.

El Vídeo:

Accessibilitat: 

Miniatura del vídeo.

Vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.

La cabra macabra

 El conte:

Ja és aquí l'espectacle més terrorífic de Catalunya. La cabra macabra.

Passeja pels passadissos d'un museu abandonat i vigila que no t'atrapi... La cabra macabra. Un espectacle 100% inventat. Si vols fer-lo realitat, contacta amb mi.

El vídeo:

Accessibilitat: 

Miniatura del vídeo.

Vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.

Vampir, solitud, amor

El conte:

Avui he quedat amb el meu amic per anar a la muntanya.

Ja són les deu del matí i el meu amic fa una hora tard.

He començat a pujar sol la muntanya, em sento sol.

Penso en la solitud: el meu amic no em vol ni veure.

M'assec a descansar a una roca. Fa tanta calor que m'enamoro d'una planta. M'agrada una planta.

És un amor no correspost, la planta no vol saber res de mi.

Baixo la muntanya tot trist.

Rebo una trucada del meu amic, em diu que no ha vingut perquè ara és un vampir i no suporta el sol.

El vídeo:

Accessibilitat: 

Miniatura del vídeo.

Vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.