Avui m'he inventat una història i l'he publicat a Internet. La gent m'ha començat a dir que estava fent espòilers d'una sèrie que ara està triomfant molt. Jo no l'he vista pas. Ni n'havia sentit a parlar.
diumenge, 9 d’abril del 2023
dilluns, 3 d’abril del 2023
El follet del bosc
—Què hi faig, aquí? Per què he entrat al bosc? I com puc trobar la sortida? —es preguntava un noi que s'havia perdut al bosc. Portava una motxilla buida i duia a la mà un entrepà de formatge i pernil dolç, tot i que el seu entrepà preferit, era el de tonyina.
Camina que caminaràs, va trobar-se un follet que demanava menjar, i el noi, tot i que tenia gana, va decidir ajudar-lo donant-li mig entrepà.
El follet va engolir l'entrepà tan de pressa com va poder i després va dir:
—Soc un follet, i tu m'has ajudat, per tant, ara soc el teu follet i aniré allà on tu vagis.
—Tu saps com sortir d'aquí? —va preguntar el noi.
—Oh, i tant, només m'has de seguir a mi —va dir el follet.
El follet va ajudar el noi a sortir del bosc i, de seguida, eren en un lloc que el noi coneixia.
—Adeu, follet, gràcies per ajudar-me a trobar el camí.
—No, si jo vinc amb tu!
—No, no pots! Què diran els meus pares? I els meus amics?
—Com que m'has ajudat, aniré allà on tu vagis i ni els teus pares ni els teus amics em veuran —va dir el follet.
—D'acord, vine.
Des d'aleshores, cada cop que el noi caminava, el follet el seguia i cada cop que el follet tenia gana deia:
—Ei! M'has de donar menjar! —i el noi, li donava menjar.
—Fill, no mengis a l'habitació! —li deien els seus pares, però ell, havia d'agafar menjar per al follet.
—Cada dia és més estrany el nostre fill, ara li agrada més el pernil dolç i el formatge que la tonyina —deien els seus pares.
El noi estava fart del follet. Fins i tot quan havia d'anar a fer un riu, el follet era allà molestant.
—No em deixes concentrar! —deia el noi.
Un dia, aquell noi va anar a l'òpera i va comprar una entrada.
—I aquest homenet ve amb tu?
—Sí, em segueix a tot arreu on vaig.
—Aleshores, també ha de pagar entrada.
—Però si jo no tinc diners! —va dir el follet.
I el noi, que no volia perdre's l'òpera, va haver de pagar dues entrades.
Allò va fer que els diners del noi s'acabessin aviat.
A més no li va servir de gran cosa pagar dues entrades. Només havia passat mitja hora i el follet va cridar:
—Tinc molta gana!
I allò, va ressonar per tota la sala. Els van fer fora de l'òpera i al noi li van prohibir l'entrada durant tres mesos.
—Em vas dir que no et veurien! —va cridar enfadat el noi.
—Sí, només els teus pares i amics, no vas dir res de l'altra gent.
—En això tens raó.
Un cop a l'habitació, aquella mateixa nit, mentre estaven veient una sèrie a la televisió, el follet va dir:
—Tinc gana, vull pernil dolç!
I el noi li’n va donar, però va pensar:
«Avui és l'últim cop que te'n dono, demà vindràs al bosc amb mi.»
Només feia un mes que el noi havia conegut el follet, però ja n’estava fart.
—Bon dia, follet.
—Bon dia. Avui et veig més alegre, que hi ha novetats?
—Sí.
—Ja veig que estàs preparant un bon entrepà de formatge i pernil dolç. Gràcies, és el meu preferit.
—Sí, ja ho sé, per això te'l faig.
—I no et fas un entrepà per a tu?
—No, no tinc gana —va dir el noi, mentre pensava: «a més, tornaré aviat a casa, l'entrepà de tonyina ja me'l menjaré allà».
El noi va posar-se l'entrepà a la motxilla i va dir:
—Vinga, segueix-me.
—Si això ho faig sempre! A on anem, avui?
—D'excursió al bosc, et sembla bé?
—A mi? Perfecte, tot el que fas m'agrada, ja fa molts mesos que vinc amb tu.
—Molts mesos? És clar, els mesos de follet deuen tenir més dies que els dels humans.
—No, són iguals. Si t'ho expliqués, no ho entendries pas. Ha, ha, ha —va riure el follet.
Un cop eren al mig del bosc, el follet va dir:
—Ja sé què vols fer.
—Què?
—Abandonar-me.
—No és veritat! Jo mai no faria una cosa així!
—Vols dir? Si ja van cinc vegades que m'abandones!
—Però què dius? Si és el primer cop! A més, no t'estic abandonant, t'estic tornant al teu lloc.
—Si em respons amb sinceritat a la següent pregunta, et diré com ho has de fer perquè no et torni a seguir.
—D'acord.
—De debò que vols abandonar-me aquí?
—Sí, no ho suporto més, això que em segueixis a tot arreu on vaig.
—Està bé, aleshores quan et demani menjar, no me'l donis i seré lliure, i ja no et molestaré.
—Ho dius de debò?
—És clar. Així funciona. Però me l'has d'ensenyar, si no, no funcionarà.
—D'acord.
El noi va obrir la motxilla i va treure l'entrepà.
—Estigues atent, que ja estic a punt de dir-ho… Tinc… tinc… tinc… gana! —va cridar el follet, i el noi no li va donar l'entrepà. El follet va desaparèixer, i en aquell moment, el noi va perdre la memòria.
—Què hi faig, aquí? Per què he entrat al bosc? I com puc trobar la sortida?
El follet del bosc. Especial 1 any del projecte. Un relat escrit per Ricard Vidal i enregistrat a Ràdio Vilafant Text alternatiu de la miniatura de YouTube: Veu noi, narrador, follet, pares i senyor: Ricard Vidal. Veu en off: Mercè Mayné. Música: https://www.fiverr.com/indiojr Correcció ortotipogràfica i d’estil: Oriol Canal Directora de l’especial 1 any i tècnica de so (en directe) d’aquest especial: Mercè Mayné. Veus Audiodescripció: Balabolka i Word online. Muntatge i edició de vídeo: Ricard Vidal. Llegeix aquest relat a l'aixeta: https://richyllibres.aixeta.cat/ca/posts/t2-2 Altres relats: https://richyllibres.aixeta.cat/ca/posts/index Marxandatge del projecte: https://www.latiatela.com/c541821-els-contes-den-richy.html Per saber les plataformes on podràs gaudir dels contes, entra al següent enllaç: https://linktr.ee/richy_vidal
dissabte, 1 d’abril del 2023
La Rosa era rossa
Fes clic aquí, per a veure el vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.
La Rosa era rossa. Li agradava menjar arròs a la cubana amb salmó rosat. Un bon dia, li van regalar una rosa de color rosa. I va dir “normalment les roses són roges, però aquesta és rosa, em dic Rosa, tinc el cabell ros i m'agrada molt menjar arròs”.
diumenge, 26 de març del 2023
El planeta on visc (segona part)
Fes clic aquí, per a veure el vídeo amb audiodescripció i subtítols integrats.
Extraterrestre: Fa tant de temps que no visito aquest planeta, que tinc ganes d’abduir algun ésser humà. (pausa) Ei! Aquell senyor que camina em sona. (pausa) Li faré llums, per veure si em veu. Crec que m’ha vist. S’ha aturat. Ah!, si ja el conec! És aquell marrec a qui vaig fer que es pixés al llit amb els meus poders. Sí que ha crescut! Ja és un vell. (pausa) Encara recordo aquell dia, ja que la meva mare es va enfadar molt. (pausa) Ho vaig passar fatal. (pausa)
Ara és el moment, començaré a xuclar tots els records, i li faré recordar aquell moment. (pausa) Aquest no és, aquest tampoc… i aquest de la mort del gos? (pausa) No, no, és massa fort, i no és el record que busco. A més, no el vull fer plorar. (pausa) És aquest, el record que buscava! El que es pixa al llit i la seva mare s'enfada. (pausa) Molt bé, ara començo a abduir-lo, aviat entrarà a l’ovni i li demanaré perdó.
diumenge, 19 de març del 2023
El planeta on visc (primera part)
Vell: Fa tant de temps que visc en aquest planeta, que ja noto com m’estic morint… (pausa) He viscut molts anys (pausa) i soc vell. (pausa) Ara mateix estic veient una llum molt blanca. Que potser és la llum del final de la vida? (pausa) Crec que sí, perquè estic veient com pugen cap a dalt tots els meus records. (pausa) Tots els records van cap a la llum, segurament després hi aniré jo. (pausa) Aquí veig un record de quan era molt petit, quan em vaig pixar al llit. La mare es va enfadar molt. (pausa) Aquell dia ho vaig passar fatal. (pausa) Ara ja començo a flotar. (pausa) Floto automàticament i contra la meva voluntat. (pausa) Floto i vaig cap a la llum, ja no hi ha res a fer, no oposaré resistència.
diumenge, 12 de març del 2023
Cotxe, autobús, casa
Aquell dia, quan em vaig despertar, era sota el meu cotxe. Em feia mal el cap, i no recordava gairebé res. Vaig pujar al cotxe, però no funcionava, s'havia espatllat, i no hi havia forma d'anar a la feina. Sort que al meu costat hi havia un autobús, però tampoc funcionava. De mica en mica, vaig anar recordant, i em vaig adonar que no era a casa. Ja era a la feina!
Ara ho recordo! Vaig dir. Soc mecànic, i el cotxe i l'autobús no són meus, són de clients que volen una reparació.
diumenge, 5 de març del 2023
El microones 3000
Ja pots aconseguir per només 3.000 € aquesta fantàstica caixa forta amb el disseny d'un microones.
Posa'l al lloc del microones quan vinguin convidats. Aquesta caixa forta inclou una pantalla LCD a l'exterior amb què pots activar el vídeo d’un plat girant.
La gent es pensarà que és un microones real!
Ja ho saps, gasta’t tots els estalvis comprant-te una caixa forta a la qual no podràs posar res! Però, podràs fer el fatxenda als teus amics, convidats, cosins, germans, a qui tu vulguis!
Ja que pots triar diferents vídeos…
Què hi ha avui per dinar?
Pollastre rostit?
Patates al microones?
I altres plats més gustosos.
Bistec, llom, peix, n'hi ha milions. I també inclou una targeta de memòria perquè si graves el teu microones real puguis veure’n el vídeo a la caixa forta!
No t'ho pensis més i truca!
Aquest és un model nou. La gent es queixava del model antic, clar que era més car, però a més a més sí que funcionava el microones. El problema era que la gent no se'n recordava de treure les coses metàl·liques que hi posaven a dins.
Ves quines coses!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)